El doctor Rafael J. Grossmann és un futurista, un visionari que reivindica una medicina que utilitza les tecnologies més avançades de forma intel·ligent per reduir errors i alliberar el metge d’activitats burocràtiques i repetitives per tal que pugui concentrar-se en la relació amb el pacient. Perquè aquests són els objectius que ha de tenir per aquest cirurgià traumatòleg d’origen veneçolà —conegut mundialment per haver estat el primer en operar emprant unes Google Glasses, el juny de 2013— l’aplicació de les tecnologies digitals al món de la salut.
Grossmann és a Barcelona per participar en el congrés Health 2.0 Europe 2016 i dilluns va compartir la seva experiència i la seva visió en una tertúlia celebrada a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, que va ser alhora divertida i inspiradora. El mèrit principal de Grossmann és que se’ns adreça des de la pràctica quotidiana de la medicina, que exerceix a l’àrea d’urgències d’un hospital de l’estat de Maine, als EUA. Per això, parla amb la mateixa passió de les tecnologies disruptives que de la relació amb el pacient, i està segur que les noves eines digitals poden reduir dràsticament el nombre de víctimes d’errors mèdics —que segons alguns estudis causen 440.000 morts a l’any, només als EUA— i ajudar a resoldre dos dels grans reptes de la medicina moderna: l’increment del cost i l’escassetat de professionals ben preparats.
Als EUA, la telemedicina és ja una realitat —1 de cada 6 visites ja és una e-visit—, potser perquè al desenvolupament de les eines digitals s’hi uneixen les grans distàncies i la dispersió demogràfica, especialment a estats com Maine, on treballa Grossmann i on fàcilment un pacient ha de conduir 150 km per ser atès per un especialista. De fet, en opinió del metge veneçolà, el 80% dels 1.000 milions de visites mèdiques que es realitzen cada any als EUA, no requereixen un contacte directe, sobretot si es disposa de càmeres d’alta resolució (avui disponibles a qualsevol smartphone) que puguin apropar metge i pacient. Les previsions —i el mercat que se’n deriva— són espectaculars: el 2019 hi haurà 129 milions de televisites als Estats Units. És un gran interrogant saber si a Europa hi haurà desenvolupaments semblants, sobretot el l’entorn de la medicina pública.
Per al Dr. Grossmann la telemedicina és també una gran oportunitat per millorar l’assistència mèdica en els països menys desenvolupats. A l’Àfrica subsaharina, ara mateix, és més fàcil accedir a un smartphone que a un WC, afirma Grossmann, amb un punt d’humor, però després de 15 anys al món de la cooperació internacional puc afirmar que no va pas errat. Som a l’era de l’homo cellularis, afirma Grossmann. Però el telèfon mòbil i el seu potencial per a la comunicació pacient-metge, metge generalista-especialista, centre local-hospital, o el desenvolupament d’apps que permetin el control de constants vitals, els exercicis neuronals, el seguiment de malalts crònics… només són la punta de l’iceberg.
El ponent fa un recorregut per algunes de les últimes novetats en wearables i tecnologies lleugeres: un braçalet capaç de registrar desenes de constants vitals, un anell amb funcions similars al FitBit, un sensor que es penja al cinturó i t’alerta quan s’alteren algunes de les constants preestablertes, uns petits aparells que s’adhereixen al front i són capaços de detectar l’estat psíquic i transmetre impulsos per estimular o relaxar el portador, una diadema similar a uns cascos lleugers per escoltar música que és capaç de fer un electroencefalograma d’alta qualitat. Fins i tot, va mostrar un equip d’ultrasons de butxaca, que permet fer una ecografia a qualsevol lloc, a un autobús o a un camp de batalla.
Però tots teníem curiositat per saber què es pot esperar de Google Glass, l’experiència que va fer Grossmann pioner: “Per mi no són en absolut un fracàs, sinó el model T de molts desenvolupaments que vindran segur”. Per a Grossmann aquesta tecnologia no només permet al portador accedir de forma molt intuitiva i fàcil a gran quantitat d’informació —que pot ser de gran ajuda per a un metge davant del pacient, per exemple— sinó que, com ell va fer, permet transmetre en temps real el que està veient un cirurgià mentre opera a un grup d’estudiants de medicina en una sala annexa. Els desenvolupaments d’aquesta tecnologia facilitarien la interacció —les preguntes— dels estudiants amb el metge i una clara millora de l’experiència d’aprenentatge.
Experiències de realitat virtual o de realitat augmentada per facilitar la pràctica mèdica als estudiants o per preparar operacions de gran complexitat; la disponibilitat d’escribes virtuals que vagin recollint en forma de text allò que diu el metge i el que veu a través de les ulleres durant una visita; la connexió de les ulleres a programes d’intel·ligència artificial capaços de detectar contradiccions entre les diferents dades mèdiques associades a la història clínica d’un pacient i el que el metge està veient, per evitar errors de greus conseqüències… Aquestes són algunes de les aplicacions que Grossmann veu en un futur immediat associades a la tecnologia Google Glass, que amb el títol Glass at Work ja compta amb un seguit d’empreses certificades com a partners per a nous desenvolupaments d’aquesta tecnologia.
Demà i dijous, Grossmann, a qui us recomano seguir a Twitter (@ZGJR) donarà noves conferències, a Health 2.0 i a l’auditori del Banc de Sabadell. Val la pena escoltar-lo, si us interessa la digital health.