Inversions, premis i ‘deadlines’

Després d’un temps absents, tornem al blog per prendre el pols al sector i compartir algunes reflexions. Després de la intensitat del World Mobile Congress, celebrat la passada setmana a Barcelona i que, entre moltes altres coses, ha donat visibilitat al creixent nombre d’empreses catalanes que traballen en healthtech, aquesta s’ha iniciat amb la tradicional reunió anual de les Plataformes Tecnològiques estatals —de biotecnologia (Asebio), de fàrmacs innovadors (Farmaindustria), de tecnologies sanitàries (Fenin) i de nano-medicina (NanoMed/IBEC)—, que aquest any tocava celebrar a la capital catalana.

Resulta curiós veure què han destacat els diferents mitjans del contingut de la reunió. Diversos han posat l’èmfasi sobre les dades d’inversió al sector biotec espanyol aportades pel director general d’Asebio, Ion Arocena, que han sigut simplement espectaculars en els dos primers mesos de l’any: quasi 720 milions d’euros, repartits entre operacions com la compra de TiGenix per part de Takeda (520M €), la compra de Stat-Dx  per part de l’holandesa Qiagen (154M €), la ronda Sèrie A d’Abac Therapeutics (16M €) o l’ampliació de capital de Atrys Health (9,2M €), entre una desena d’operacions.

Altres van centrar-se en la denúncia realitzada per Josep Samitier, director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i coordinador de la plataforma de nano-medicina, qui va posar el dit a la llaga de les incongruents polítiques fiscals espanyoles, que reclamen ara l’IVA de les subvenciones atorgades a centres d’investigació en passats exercicis. Només a Catalunya aquest despropòsit suposa una factura de 20 milions d’euros, corresponents a exercicis tancats i justificats, que només podrien pagar-se sostraient fons que haurien de ser per a la recerca.

Diario Médico, per la seva banda, li dediquen atenció a la intervenció de Clara Eugenia García, directora general d’investigació, desenvolupament e innovació de la Secretaria d’Estat d’R+D+i, qui a la mateixa reunió de Plataformes va posar l’èmfasi sobre la necessitat de “trencar l’atonia en la col·laboració entre el sector públic i el privat”.  En l’article es desgranen un seguit de mesures polítiques, administratives i econòmiques —revisió dels trams no reemborsables en subvencions a projectes d’R+D+i, increment dels ajuts que es dediquen al programa Innoglobal per a la internacionalització de projectes, noves modalitats per impulsar la col·laboració entre les empreses i les comunitats autònomes, creació de la Red Cervera de Centros e Institutos Tecnológicos, impuls de las proves de concepte per optimitzar l’etapa entre investigació i mercat…— que s’inclouen al Plan Estatal de investigación científica y técnica y de innovación 2017-2020, però mentre les inversions públiques i privades en R+D+i segueixin el camí descendent que mostra el propi Pla (vegeu el gràfic més avall), difícilment podrem avançar de manera significativa en l’impuls de la innovació en el nostre sistema productiu.

Des de 2009 no hem fet  res més que allunyar-nos de la mitjana europea d’inversió global en R+D (%sobre el PIB) i de percentatge executat per les empreses. Si no hi ha un esforç econòmic sostingut, les mesures polítiques i administratives tenen un abast molt limitat, sobretot quan en el Pla 2013-2017 el 60% de pressupost destinat a R+D+i ho va ser en partides creditícies i no en subvencions.

CataloniaBio & Health Tech i CRAASH

Coincidint amb el Dia de la Dona, s’ha celebrat també aquesta setmana la Nit de CataloniaBio & HealthTech, la tradicional reunió anual de la associació d’empreses biotecnològiques catalanes, que fa uns mesos es va estendre a l’àmbit de les tecnologies mèdiques després de fusionar-se amb el Clúster Health Tech. Ara reuneix 153 companyies, fet que la converteix en una de las organitzacions empresarials de més pes al país. L’associació va renovar fa poques setmanes la seva junta directiva, que ara presideix, Jaume Amat, CEO d’Specipig i de Rob Surgical Systems, i que ahir va aprofitar el sopar anual per presentar-la als seus socis (una junta, per cert, quasi paritària, amb cinc homes i quatre dones: Maribel Vergés, d’Spherium BiotechIsabel Amat de Reig JofréMontserrat Vendrell d’Alta Life Sciences, i Lídia Cánovas d’Asphalion).

Va ser precisament un empresa de tecnologies mèdiques, Anaconda Biomed, que està desenvolupant un nou tipus de catèters per a tromboctomies en accidents isquèmics cerebrals, la guanyadora d’un dels premis Bioèxit 2018. Es reconeixia així la consolidació del projecte creat per Marc Ribó, neurocirurgià a l’hospital Vall d’Hebron, i Ofir Arad, enginyer químic israelià format a l’IQS, que el 2017 va tancar una ronda de 15 milions d’euros per finançar el desenvolupament del seu dispositiu. També va ser premiada l’empresa Mynd the Byte, per la recent compra d’Intelligent Pharma, que l’ha convertit en l’empresa referent en bioinformática en el sector.

Amb ocasió del Dia de la Dona, Biocat informava que el 28% de les empreses biomèdiques de Catalunya han estat creades o son dirigides per una dona, percentatge que s’eleva fins al 46% en el cas de les startups creades després de 2016. Estem encara lluny de la paritat, però avancem cap a ella, i amb millors percentatges que en altres sectors. En conjunt, a Espanya les dones només ocupen un 10% dels càrrecs directius (Fundación de Estudios de Economía Aplicada) i, en l’àmbit internacional, el sector biotec compta amb un escàs 8% de dones en el lloc de CEO (Liftstream).

I amb la fi d’aquesta setmana arriba també el deadline de la primera convocatòria del programa CRAASH Barcelona, que impulsen Biocat, el CIMIT de Boston, i EITHealth,  la KIC de Salut de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT).  CRAASH Barcelona és un programa de 12 setmanes que ofereix a equips de recerca de tota Europa l’oportunitat de llençar amb èxit les seves innovacions en dispositius mèdics, diagnòstics i salut digital, per millorar el tractament i l’atenció al pacient.  Es tracta d’un bootcamp que es desenvoluopa a través de web-meetings amb experts internacionals i de reunions presencials a Barcelona, París, Delf (Holanda) i Boston, entre abril i novembre de 2018. Una iniciativa que caldrà seguir de prop. ♦

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *