Periodisme científic i ‘fake news’
El quart congrés de l’Asociación de Comunicadores de Biotecnología, BioComunica18, que se celebra avui a Sevilla, s’obre amb un debat sobre les fake news en ciència, i els tres ponents inicien la seva intervenció dubtant del significat i rellevància real d’aquest terme, perquè, subratllen, de notícies falses n’hi ha hagut sempre i perquè, com indica Jesús Méndez, escriptor i periodista científic, no ha pogut establir-se una relació directa entre la intensitat de fake news a les xarxes socials més seguides en determinats països i els moviments socials pro o contra algun fet mèdic (com pot ser el moviment antivacunes).
“Les fake news es generen i es difonen perquè volem creure, i acabem llegint el que confirma les nostres sospites“, diu Daniel Mediavilla, de Materia, que es confessa pessimista respecte a la possibilitat que desapareguin les notícies falses o —mentides més subtils i freqüents— les “versions interessades de la realitat”, però apunta l’educació i la traçabilitat (que se sàpiga qui hi ha al darrera d’una informació: el/la periodista i les seves fonts) com a possibles instruments per navegar el mar de la informació.
Correspon als mitjans de comunicació la tasca de “desmuntar” les fake news? “Depèn de qui ho digui”, respon Mediavilla. Si una persona amb un càrrec públic o que és un referent social difon una informació científica falsa, sí pot ser necessari desmentir-la, “però tenint cura de no amplificar-la en lloc de rebatre-la”, avisa Ángela Bernardo, de Fundación Civio.
El debat posa sobre la taula el problema de les pseudo-teràpies difoses des de la televisió pública i com s’han de tractar temes amb gran ressonància social i poca o cap base científica, on no sempre la raó científica s’imposa sobre la demagògia, i menys quan es planteja en forma de debat entre dos “iguals”. La solució, es comenta, passa probablement per fugir d’un estil d’informació de blancs i negres, i ser capaç en canvi de comunicar els matisos i ser crític amb la ciència quan no funciona, que també passa. “La ciència és incertesa”, apunta Méndez. I saber veure, comenta Bernardo, els problemes que hi ha al darrera d’alguns moviments d’opinió (com alguns grups anti-vacunes centreeuropeus que, en realitat, estan qüestionant sistemes de salut ineficaços).
De qui és la responsabilitat d’acabar amb les boles científiques i les fake news? Periodistes, investigadors i comunitats científiques es passen la “patata calenta” dels uns als altres, adverteix un assistent al debat, però sembla quedar clar que és (i només pot ser) una responsabilitat compartida. ♦