La inversió en R+D que ens escamotegen (malgrat el seu impacte en salut)

Durant la primera setmana d’abril, las xarxes han repetit una i altra vegada la penosa dada: el 2017, el pressupost de despesa en R+D de l’Estat espanyol no només va ser aproximadament la meitat que el 2009 (4.635 milions d’euros en front a 8.405 M€), sinó que el nivell d’execució —la despesa real— va ser només del 29,7%, és a dir 1.376 M€, per sota del que es va gastar l’any 2000.

En trist contrast, s’han tornat a sentir veus que denuncien que el Ministeri de Defensa de Cospedal va gastar el 2017 quasi 1.200 milions més del que es va pressupostar (7.639 M€), i fins i tot hi ha fonts que calculen que el cost real pot situar-se prop dels 19.000 M€ (si s’inclouen el deute, que assumeix Hisenda, l’R+D, que paga Indústria, la seguretat social i la mútua dels militars, la Guàrdia Civil, que segueix sent un cos militaritzat, el CNI, integrat en un 50% per militars, etc.). Resulta revelador veure on se situen les prioritats.

Intento aixecar l’ànim llegint l’informe El valor del medicamento desde una perspectiva social , elaborat per la Fundación Weber (Álvaro Hidalgo-Vega) i que va presentar públicament a finals de març Farmaindustria. En aquest es recullen un conjunt d’impactes positius de la inversió en R+D per a obtenir medicaments innovadors, recollits en diversos països, com els Estats Units, on es calcula que “la introducció de nous medicaments en el mercat ha suposat un estalvi net de costos sanitaris entre 2,4 i 8,3 vegades la despesa farmacèutica incorreguda”. Els impactes són directes (reducció de les reincidències i dels costos d’hospitalització) i indirectes (millores de la productivitat per una disminució de les baixes laborals).

L’informe assenyala, per exemple, que “els medicaments aprovats entre 1983 i 1996 han evitat una pèrdua de productivitat laboral de més de 43.000 milions de dòlars anuals només als Estats Units” o que “l’ús de biològics per a la psoriasis a Itàlia ha reduït en un 60% el cost directe no sanitari”. A això cal afegir-hi els 13 milions de morts evitades només entre 2010 i 2015 gràcies als antiretrovirals, que han convertit el VIH/sida en una malaltia crònica en lloc d’una afecció aguda i fatal, o que des dels anys 90 del segle passat s’hagi reduït en un 73% la mortalitat mitjana del càncer.

La recerca —a la qual les empreses farmacèutiques espanyoles dediquen una mica més de 900 milions d’euros anuals— salva vides i millora el benestar de la societat, però es que a més impulsa l’economia i genera llocs de treball qualificats directes i indirectes. Tant costa de veure?

No per repetit s’ha d’oblidar que a Espanya les companyies farmacèutiques, que només representen el 0,18% de les empreses industrials, aporten el 2% de la ocupació, el 2,3% de la xifra de negocis, el 3,5% del valor afegit i el 4,2% de les exportacions. Un efecte multiplicador que s’explica sens dubte perquè també aporten el 20% de la despesa en R+D dels sectors industrials.

Creixemnt, joint ventures i inversions

Afortunadament altres notícies de la setmana ajuden a tenir una perspectiva més positiva. Legim que Laboratoris Salvat ha adquirit una planta en Alcalá de Henares per fer front al creixement de producció vinculat a la seva expansió internacional. La companyia, que el 2017 va facturar 60 milions d’euros, aposta fort pel mercat dels Estats Units, on ja ha llicenciat dos productes des de 2009, i on té previst llançar-ne dos més els propers mesos. Mentre avança en el desenvolupament clínic de quatre nous productes, busca noves oportunitats als mercats asiàtics (la Xina, Japó i Corea del Sud).

Per la seva banda, les empreses Leanbio Laboratoris Reig Jofré han posat en marxa la joint venture Syna Therapeutics par a produir biosimilars —és a dir, genèrics de productes biofarmacèutics—, un mercat que els experts situaven en 5.237 milions de dòlars el 2017 i el volum del qual es preveu que arribi als 28.200 milions el 2020. Això es deu, en bona mesura, al fet que el 2018 expiren las patents d’un nombre rellevant de biofàrmacs, les vendes dels quals van sumar el 2013 més de 9.000 milions de dòlars.

També hem sabut que la corporació japonesa Kaneka s’ha convertit en l’accionista majoritari de la catalana AB-Biotics, especialitzada en probiótics i moduladors del microbioma, amb una inversió de 10,2 milions d’euros, que li dona el control del 26,86% del capital de la companyia. Tot i que s’han realitzat canvis en el Consell d’Administració a rel de la sortida de inversors anteriors, Miquel Àngel BonacheraSergi Audivert, fundadors d’AB-Biotics (que cotitza al MAB des de juliol de 2010), segueixen al Consell —amb una participació del 10,11% cadascun— i al capdavant de l’empresa.

AB-Biotics va ser una de les empreses pioneres del sector biotec del nostre país en sortir al MAB (Mercat Alternatiu Borsari). Precisament par emprendre aquesta aventura Vytrus Biotech, especialitzada en l’obtenció de bioproductes a partir de cèl·lules vegetals, acaba de completar, amb sengles préstecs participatius de l’Institut Català de Finances (ICF) i ENISA, una ronda de finançament de quasi un milió d’euros. Les aportacions de l’ICF (200.000 €) i ENISA (100.000 €) se sumen als més de 600.000 € obtinguts a la campanya de crowfunding que la companya va realitzar a finals de 2017 de la mà de Capital Cell.

Els inversors privats veuen el potencial del sector. Confiem que més aviat que tard el Govern doni a la inversió en R+D la prioritat que mereix per seguir alimentant la innovació empresarial. ♦

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *