OGM: desconstruint els mites (1)

Tot i que els primers conreus d’OGM (organismes genèticament modificats) es van autoritzar el 1996, i que no s’han publicat dades consistents que avalin les previsions més catastrofistes, el seu ús a l’agricultura segueix sent polèmic i els mitjans presten poca atenció als desenvolupaments científics en aquest camp, perquè segueix existint una percepció social negativa.

És per això que feia dies que volia escriure sobre l’informe Genetically Engineered Crops: Experiences and Prospects, elaborat per un comitè d’experts per encàrrec de les National Academies of Science, Engineering and Medicine dels Estats Units, i que es va donar a conèixer a mitjan maig. L’informe, de més de 400 pàgines, aporta diverses conclusions rellevants i un seguit de recomanacions d’aplicació en el àmbits científic, polític i econòmic —que comentaré en diverses entrades, per no fer-les excessivament llargues.

La conclusió més important és que les dades recollides al llarg de 20 anys demostren que els conreus d’OGM no perjudiquen ni la salut ni el medi ambientEls experts reconeixen, però, que és difícil atribuir només al conreu d’OGM els increments de productivitat agrícola registrats —que els advocats de l’ús de transgènics reivindiquen—, com també adverteixen de la parcialitat que suposa considerar els OGM responsables de la pobresa dels camperols de més baixos ingressos. En definitiva, assenyalen que els impactes econòmics positius i negatius del conreu d’OGM són conseqüència, sobretot, de les polítiques que els acompanyen: suport institucional, accés al crèdit, serveis disponibles o accés als mercats, entre altres factors.

Val la pena recordar que, amb dades de 2015, els conreus d’OGM ocupen un 12% del total de la superfície agrícola a tot el món, amb un total de 180 milions d’hectàrees (Ha). La distribució és molt desigual: els EUA tenen 70 milions d’Ha; Brasil, Argentina, l’Índia i Canadà apleguen 90 milions d’Ha; i la resta se la reparteixen 23 països (entre ells, Espanya). Els principals conreus d’OGM són la soja (un 83% de la producció mundial és transgènica), el cotó (el 75% de la producció és genèticament modificada), el blat de moro (amb un 29% del total) i la colza (amb un 24% de tota la producció), tot i que també hi ha petites extensions de conreus de remolatxa, alfals, papaia, carbassa, àlber, albergínia, patata i poma genèticament modificats.

Mapa de distribució dels conreus d'OGM
Mapa de distribució dels conreus d’OGM

També és interessant subratllar que, tot i la diversitat de les investigacions realitzades als laboratoris, només s’han explotat comercialment de forma massiva dues modificacions genètiques: la introducció de gens aliens (generalment de Bacillus thuringiensis que produeix la proteïna Bt) per generar resistència als insectes i les modificacions per generar resistència als herbicides (especialment, al glifosat).

L’estudi assenyala que allà on s’han emprat conreus Bt, s’ha reduït el nombre d’insectes de les espècies target, el que indirectament beneficia els conreus no-GM, però no s’ha vist afectada la biodiversitat ni el volum de les colònies d’altres insectes, que fins i tot són més grans en nombre i diversitat que allà on es fan servir insecticides convencionals. Paradoxalment, si no s’empren les tècniques adequades (unes dosis prou altes i mortals de la toxina Bt en els conreus modificats genèticament  i el manteniment de reserves amb plantes no modificades dins de la mateixa explotació) els insectes poden desenvolupar en poques generacions resistència a la Bt i fer inútil el diferencial de la planta GM.

Està demostrat que la implantació de conreus OGM permet, al principi, una reducció substancial dels Kg/Ha d’herbicides utilitzats, però aquestes reduccions no sempre se sostenen en el temps, perquè hi ha altres factors que intervenen, com la resistència que poden desenvolupar les herbes que es volen eliminar. El comitè ha recollit dades sobre la reducció de la rotació de conreus en les zones dels EUA on més es planten OGM —que per alguns pot impactar negativament en la biodiversitat—, però assenyala que està més condicionada per factor exogens, com els preus de mercat dels productes agrícoles, que pel conreu d’OGM, i és taxatiu quan assenyala que no hi ha proves que s’hagi reduït la diversitat genètica de les espècies agrícoles des del 1996 fins ara.

Quant als impactes sobre la salut, l’informe compara les dades epidemiològiques de poblacions altament exposades al conreu i consum d’OGM, com la dels EUA, amb dades de poblacions amb poca o nul·la exposició als OGM, com la de diversos països europeus, i assenyala que no es detecten diferències significatives en l’impacte del càncer, l’obesitat, la diabetis o altres malalties metabòliques. També es revisen les dades relacionades amb l’eventual risc cancerigen del glifosat i el comitè conclou que no hi ha evidències que l’exposició a aquest producte elevi les taxes d’incidència del càncer.

Per al comitè no hi ha evidències concloents d’una relació causa-efecte entre el conreu d’OGM i problemes mediambientals, com tampoc no hi ha proves que el consum d’OGM sigui més perillós per a la salut que el de qualsevol producte agrícola no modificat mitjançant enginyeria genètica.

Pel que fa als impactes econòmics de l’ús d’OGM en agricultura, l’estudi subratlla la gran heterogeneïtat de resultats, condicionats per les polítiques que acompanyen la seva implantació. Es reconeix que les llavors OGM són més cares, però sovint el cost de la llavor només representa un petit percentatge del cost total de producció i, si el camperol no té accés al crèdit, tampoc pot adquirir llavors convencionals de qualitat. Els OGM resistents a insectes, virus, fongs o factors d’estrés ambiental, com la sequera o la pobresa del sol, poden ser molt beneficiosos per a petits productors, però requereixen de suport a través de polítiques adequades. “És crític entendre —assenyalen els experts— que encara que un conreu genèticament modificat pugui millorar la productivitat o la qualitat nutricional, la seva capacitat de beneficiar les parts interessades dependrà del context socio-econòmic en el qual aquesta tecnologia es desenvolupa i es difon.” I per això és essencial, afegiria jo, que en comencem a parlar d’una forma més oberta i reflexiva, deixant de banda apriorismes que el temps va demostrant que no tenen base científica.

En aquest sentit, un dels capítols més interessants de l’informe, que deixo per a una propera entrada, és la revisió de l’impacte que poden tenir els nous desenvolupaments científics, que estan diluint les diferències entre les modificacions aconseguides mitjançant l’enginyeria genètica i les obtingudes mitjançant la inducció externa d’una mutagènesi i la consegüent selecció d’exemplars. ♦

 

Un pensament sobre “OGM: desconstruint els mites (1)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *