Passió i càlcul

Si t’escoltes alguns dels ponents que van participar els dies 1 i 2 de juny a BizBarcelona, l’emprenedoria és l’aventura més emocionant i gratificant que una persona pot viure: et permet realitzar el teu somni —la condició sine qua non és que has de tenir clar on vols arribar i, per anar bé, ser capaç de posar-ho negre sobre blanc abans de posar-te a escriure el pla de negoci— i et dóna la llibertat per viure com tu vols. Després, si el teu projecte és seductor —no cal ni que sigui original, només que sigui capaç d’arrossegar d’una manera o d’una altra milers de persones—, a més pots guanyar molts diners.

Però si l’única motivació que tens és ser el proper Zuckerberg  i fer molts calés, molt ràpid, potser no tens el que es necessita per ser emprenedor: visió, resiliència i la capacitat d’entusiasmar un munt de gent diversa: el teu equip, els teus inversors, els teus clients… persones amb interessos diferents que han de ser capaços de veure el futur a través dels teus ulls. Cal trobar, això sí, un just equilibri entre la passió i el càlcul, perquè és tan important posar-hi el cor com tenir clar que, al final, una empresa és un negoci i ha de ser capaç d’oferir uns productes o serveis per als quals algú estigui disposat a pagar.

Al sector life sciences podríem afegir que una condició també necessària, però no suficient, dels projectes emprenedors és l’excel·lència científica, tot i que segurament encara és més important identificar des de bon principi quin és el teu model de negoci i concentrar-te en allò que és essencial per assolir els teus objectius. Com explicava Jordi Naval al BizBarcelona, per emprendre en biotecnologia no cal plantejar-se necessàriament trobar la cura del càncer. En aquest serial entrepreneur i ara també director de la Fundació Bosch i Gimpera —oficina de transferència tecnològica de la Universitat de Barcelona—, li agrada fer servir la metàfora de la febre de l’or: alguns van fer-se rics extraient llavors d’or de les lleres del rius de Califòrnia, però qui segur que va fer un bon negoci va ser Levi Strauss, que el 1873 va dissenyar i patentar uns pantalons especialment adaptats a les necessitats del miners, que van ser l’origen de la popular i encara activa multinacional de moda. Oferir serveis és una opció molt raonable dins de l’entorn bio-healthcare, ja siguin B2B —especialment de recerca, però també market access, gestió d’IP, assessorament legal, comunicació…— o B2C, on sobresurten les opcions de digital health (potser a BizBarcelona va faltar algun exemple d’èxit en aquest àmbit).

Probablement el més important és tenir clar des d’un principi quin és el teu focus, i posar-hi tota l’energia i recursos. Tanmateix, les apostes sempre tenen un punt d’incertesa i de vegades no és tan fàcil esbrinar quin serà el cavall guanyador. Aquesta mateixa setmana Oryzon Genomics ha venut al seu soci, Reig Jofré, el seu 50% del negoci de diagnòstic que havien emprès conjuntament el 2006, amb l’objectiu de produir i comercialitzar un test per a detectar el risc de càncer d’endometri. Un projecte que ha hagut d’enfrontar les dificultats inherents a la introducció de nous protocols de detecció i prevenció en la medicina pública, sempre molt més lents del que cabria esperar —els primers tests no es van començar a comercialitzar fins al 2014—, i que no va suposar per Oryzon el punt d’inflexió, quant a ingressos i consolidació empresarial, que inicialment s’esperava. Afortunadament, la resiliència dels fundadors, Carlos Buesa i Tamara Maes, els va permetre seguir endavant amb la seva recerca en l’àmbit de l’epigenètica fins a identificar un candidat a fàrmac —l’ORY-1001— per tractar la leucèmia mieloide aguda, que el 2014 van llicenciar a Roche, en un acord valorat globalment en 500 milions de dòlars.

IBiosca
Ignasi Biosca (Reig Jofré)
carlos-buesa
Carlos Buesa (Oryzon)

 

 

 

 

 

 

 

El moviment d’aquesta setmana concentra Oryzon en la recerca i el desenvolupament de nous compostos en el camp de l’epigenètica, una focalització que de segur serà ben valorada pels potencials inversors americans, ara que aquesta bioteccotitzada al mercat continu espanyol des de desembre de 2015— es planteja entrar al Nasdaq. Per la seva banda, Reig Jofré reforça així la seva estratègia de diversificació, ampliant la seva cartera de productes, que cobreixen les àrees de ginecologia, dermatologia i malalties respiratòries. Com explicava Ignasi Biosca, CEO de Reig Jofré, en un recent debat a Esade, “les farmacèutiques petites i mitjanes no tenim prou recursos per invertir en R+D i hem de buscar la col·laboració amb petites biotec per renovar i ampliar el nostre pipeline. És una aposta per la innovació oberta, però també la capacitat d’assumir riscos: “Hem d’estar molt atents al que passa al mercat i ser molt àgils en la presa de decisions. Provar, equivocar-nos i canviar. Provar, encertar i insistir. No podem ser sitges, sinó que hem d’estar permanentment mirant cap a fora”.

Dues estratègies oposades, concentració i diversificació, però per això mateix complementàries dins d’un ecosistema complex. En l’equilibri entre les fortaleses pròpies i la capacitat de generar complementarietats i col·laboracions està, de segur, la clau de l’èxit. ♦

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *