La imatge de l’emprenedor d’èxit que projecta el periodisme populista —un jove brillant, amb una idea tecnològica original, que aconsegueix fer-se multimilionari abans dels 30 anys, com el creador de Facebook, Mark Zuckerberg— no s’ajusta massa a la realitat. Més sovint del que se’ns explica, la motivació i l’èxit estan en una altra banda: pot ser en trobar una cura per a un tipus de càncer, en millorar el subministrament d’aigua potable a l’Àfrica subsahariana o en produir energia neta i barata a partir de la fotosíntesi de les plantes. De vegades l’emprenedor, si treballa en el sector de la salut, sap que el seu projecte només aporta una millora en un punt concret de la llarga cadena que té la recerca en un extrem i el pacient en l’altre, però sap molt bé el valor que aporta reduir el cost i el temps de desenvolupament d’un fàrmac gràcies a les seves solucions informàtiques, o la importància que pot tenir una imatge mèdica millorada per a un diagnòstic precoç i una medicina preventiva.
D’aquestes motivacions i de projectes com els que he esmentat vam estar parlant dijous, a CaixaForum Barcelona, en una sessió organitzada per la Richi Foundation, Biocat i ACCIÓ, al voltant d’El pont d’innovació Massachusetts-Catalunya. Com el seu títol indica, l’objectiu de la jornada era reforçar la col·laboració entre els ecosistemes d’innovació de Boston i de Barcelona, i especialment facilitar que els emprenedors catalans trobin allà les inversions i els socis que requereixen per a desenvolupar els seus projectes, i atreure cap aquí fons d’inversió que puguin apalancar les operacions que ja s’estan fent des de la iniciativa local.
La sessió es va articular a l’entorn de tres conceptes: presentació de les eines de suport que posen a l’abast dels emprenedors la Richi Foundation —amb el seu programa Richi Social Entrepreneurs— i ACCIÓ —a través de la seva oficina permanent a Boston—; intercanvi d’experiències de diverses empreses que ja han donat passes per connectar amb l’ecosistema de Massachusetts —companyies de digital health participants en la missió a la fira Bio IT World celebrada a Boston a primers d’abril—; i exposició dels requeriments dels inversors nord-americans, a través de la intervenció de Marc Goldberg, de BioVentures Investors.
De la intervenció de Ricard Garcia, fundador i president de la Richi Foundation, em quedo amb la passió —comprensible perquè lluita per la vida del seu fill i dels quasi 16.000 nens (0-19 anys) que són diagnosticats cada any de càncer, un 18% càncers al cervell i al sistema nerviós central, que són els de pitjor prognosis— i amb la capacitat de convertir les accions de captació de fons en eines d’educació (Richi Talent i Richi Music) i de foment de la innovació “amb impacte” (Richi Social Entrepreneurs). La fundació empra la seva densa xarxa de contactes a Massachusetts per crear programes atractius que permeten a l’emprenedor, al científic o al creador musical formar-se, contactar amb entitats i persones clau, i desenvolupar el seu projecte, i el que paguen els participants —o els seus sponsors— serveix per a finançar els programes de la fundació.
Interessant també el testimoni de les empreses que van participar a la missió a Boston (Braingaze, Clinical Document Engineering, Dinamon, FractalMed, HealthApp, Made Of Genes, Mind the Byte, Mint Labs, OpenTrends i Sequentia), a les que es van afegir BIOO i H2ONow, dos projectes d’emprenedoria social. En general, tots van coincidir a subratllar les grans oportunitats que ofereix un ecosistema com el de Boston, per la concentració d’inversors a la cerca de nous projectes i la predisposició cultural dels nord-americans al networking (“Has d’anar preparat, perquè pots haver de fer un pitch del teu projecte a qualsevol lloc i en qualsevol moment”, comentava Jordina Arcal, cofundadora de HealthApps). Els emprenedors participants van advertir, això sí, que els inversors nord-americans busquen start-up que requereixin un volum d’inversió inicial bastant més gran del que estem acostumats aquí i que tinguin una clara projecció a dos o tres anys vista (“Hay que atreverse a pensar en grande”, assenyalava Lazlo Bax, cofundador de Braingaze).
Amb tot, l’ecosistema català pot resultar molt atractiu, perquè el desenvolupament d’un projecte i la producció són molt més econòmiques a Catalunya que a Massachusetts, com va subratllar Vicenç Ferrer, de BioVentures Investors: “Aquí es poden fer bons projectes, de forma molt eficient, a un terç del cost que tindrien als EUA”. Tot i així, va quedar clar en diverses intervencions que les empreses que vulguin captar fons als EUA s’han de plantejar tenir un peu al país, ja sigui amb una filial o amb una oficina comercial.
Només un punt a millorar en properes convocatòries d’aquest pont: donar més espai al networking entremig dels diferents panels, per fer la sessió més fluïda i maximitzar les possibilitats de contactes fructífers.