Aquesta setmana, amb la tornada dels estudiants a les escoles i universitats, hem recuperat la quotidianitat normalitzada que ens porta cap al sempre intens últim trimestre de l’any. El sector biotec ha reprès també l’activitat després de la relativa calma estiuenca, però les primeres cròniques periodístiques de setembre han estat reculls tardans de la presentació de l’Informe Asebio 2016, acte amb què es va tancar el curs el 26 de juliol, i en el qual Ion Arocena i Jordi Martí, director i president, respectivament, d’Asebio, subratllaven el bon moment del sector. Algunes dades destacades: 654 empreses biotecnològiques a tot l’Estat, amb una xifra de negoci que supera els 8.000 milions d’euros anuals i 30.000 llocs de treball directes —ocupació que, segons càlculs de la patronal, s’enfila fins a les 130.000 persones, si afegim llocs indirectes i induïts; Catalunya segueix sent la comunitat que lidera la biotecnologia, amb el 27,6% de les biotecs i el 17,3% de les empreses usuàries de biotecnologia i prop del 80% del capital risc invertit al sector el 2016 (63M €) adreçat a empreses catalanes. En total, el sector contribueix amb un 8,2% al PIB espanyol, i 2017 ha començat amb molt bones perspectives, amb més de 70 milions d’euros d’inversions internacionals només en el primer semestre de l’any.
Però setembre ha portat també altres notícies prou rellevants. Una de les més matineres va ser el nomenament de Fina Lladós com a nova directora d’Amgen per a Espanya i Portugal. És la primera dona [i això encara és notícia] que arriba a la direcció general de la filial, on ha ocupat diversos càrrec en les àrees d’R+D i comercial, i ja ha assenyalat que una de les seves prioritats serà impulsar la línia de biosimilars.
Dues dones també, les doctores Laura Soucek i Marie-Eve Beaulieu, són les fundadores de Peptomyc, una start-up del VHIO que la primera setmana de setembre anunciava el tancament d’una ronda d’inversió de 4,2 milions d’euros, que ha liderat Alta Life Sciences i que els permetrà avançar en la validació de seguretat i eficàcia dels seus pèptids anticancerígens. Amb aquesta operació s’estrena la firma de venture capital fundada per Montserrat Vendrell, ex directora de Biocat, el PCB i el BIST, Miquel Valls, Scott Moonly i Guy Nohra. Aquest, un experimentat inversor nord-americà (Alta Life Sciences és el desè fons que posa en marxa), que fa pocs dies li explicava al diari Ara perquè ha apostat per Barcelona: “Teniu científics de primer nivell, molts formats als Estats Units, una xarxa increïble d’hospitals, grans institucions de recerca i la indústria farmacèutica espanyola és tota aquí”. Paraules que fa bo de sentir, però tanmateix segurament el que xoca més de l’entrevista és que Nohra hi anuncia la seva intenció de comprar “dos equips de futbol de la lliga espanyola”.
Seguint en el sector, ens ha complagut saber que Aelix Therapeutics ha iniciat un assaig amb pacients de la seva vacuna terapèutica contra el VIH (fase I), que es durà a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol, i a més distància llegim amb interès les notícies sobre el nou fàrmac oncològic de Pharmamar, Zepsyre, que es troba ja en fase III per a la indicació de càncer de pulmó microcític en adults, però que recentment va ser un dels tres compostos seleccionats per l’FDA per explorar el seu potencial com a tractament oncològic pediàtric.
Mentrestant, es van preparant els esdeveniment de la tardor. A la bústia m’arriben avisos sobre la selecció de Biohope i Zymvol per al programa de formació d’emprenedors socials de la Richi Foundation (30 octubre – 17 novembre 2017), amb el suport, respectivament, de Gebro Pharma i l’IQS. M’interessa especialment la proposta de Zymbol, una empresa de serveis que vol facilitar l’accés de la indústria a la substitució de processos químics tradicionals per bioprocessos i biocatàlisis emprant les tecnologies de simulació per ordinador, screening i disseny de software. És una mostra de l’ampli camp de treball que s’obre davant dels emprenedors en l’àmbit de la biotecnologia industrial i que aquests dies concentra bona part dels esforços de BIOBIZ S&C, mentre completem les últimes fases de preparació de l’esdeveniment Industrial Biotech at Expoquimia (2-6 octubre 2017) que coordinem per a Fira Barcelona, com explicàvem en una entrada anterior.
En paral·lel amb aquest esdeveniment, i en el marc també de la Barcelona Industry Week, se celebrarà una nova edició de IN(3D)DUSTRY, la fira dedicada a la impressió 3D en totes les seves facetes, que un altre cop tindrà un panell important dedicat a les aplicacions en salut, de les que parlàvem aquí mateix (Imprimir la vida) amb motiu de l’anterior edició. La impressió 3D està impactant amb força a molts sectors —automoció, aeronàutica, construcció…—, però sembla cridada a revolucionar la medicina en molts aspectes —de fèrules o implants personalitzats a la recreació d’òrgans—, com ens recordava fa pocs dies el Dr. Pere Barret, cap del Servei de Cirurgia Plàstica i Cremats de la Vall d’Hebron, quan explicava en el marc del 17è congrés de l’European Burn Association ( (EBA) que a principis de 2018 ja serà possible tractar cremades a casa nostra amb pell impresa amb 3D.
No s’acaba aquí la oferta, ja que durant els mateixos dies se celebrarà a Barcelona una nova edició de l’IOT Solutions World Congres (3-5 octubre), on s’abordaran temes tan rellevants com l’impacte de l’Internet de les coses (Internet of Things) en la reducció de costos industrials o en la personalització de la medicina.
Una tardor que comença animada, mentre el sector biomèdic i biofarmacèutic segueix mobilitzat per aconseguir que Barcelona sigui la propera seu de l’Agència Europea de Medicament (EMA), que es preveu que abandoni Londres a causa del Brexit. Hi ha 19 candidatures, entre les quals la Comissió Europea ha d’anunciar la seva elecció definitiva el proper 20 de novembre. El que dèiem al principi: un últim trimestre de l’any ben intens. ◊