Ara que tan sovint els conceptes ‘màrqueting’ i ‘comunicació’ es solapen i es confonen —i els professionals en som responsables en bona mesura— val la pena rellegir les reflexions de Kim Erwin al seu llibre Communicating The New: Methods to shape and accelerate innovation per tal de recordar que la comunicació no és només una eina al final de la cadena de valor, útil per introduir al mercat un producte acabat, sinó que és una part essencial del procés d’innovació, imprescindible per alinear els equips, identificar i definir el concepte central del projecte, implicar els stakeholders i generar expectatives que permetin, d’una banda, captar idees que retroalimentin el procés de creació i, de l’altra, posar les bases per a una bona recepció per part dels públics objectiu de la novetat que volem introduir.
Erwin ens recorda la importància d’invertir temps i esforços en assegurar que tots els membres d’un equip comparteixin el mateix concepte sobre allò que estan creant junts, cosa que no sempre passa, i les persones implicades no es fan conscients d’aquesta divergència fins que no se’ls demana que verbalitzin —que comuniquin— la seva idea del projecte. Això és especialment crític en equips multidisciplinaris, on els diferents backgrounds afavoreixen visions diverses i, tanmateix, l’èxit i la pròpia credibilitat d’un projecte depèn molt de la capacitat de l’equip implicat de compartir una narrativa sobre l’objectiu que es persegueix, la trajectòria i el potencial de la proposta.
D’altra banda, des de bon principi, la selecció de les paraules i el llenguatge, de la forma com definim què estem creant, condiciona el projecte i pot ser un element afavoridor o una rèmora per al seu èxit. Pot sumar, generar entusiasme i afavorir adhesions, o no ser capaç de mostrar els canvis positius que persegueix la innovació que estem treballant i desmotivar els que n’haurien de ser impulsors.
Quan la innovació vol canviar el paradigma —crear alguna cosa que resol d’una forma completament nova una necessitat de la qual potser no érem conscients— la comunicació és clau per crear l’espai mental de la necessitat en els nostres stakeholders molt abans que el projecte estigui completat. Hem de construir la història i generar engagement, i recordar que una bona comunicació no pot salvar un producte que no compleix la seva promesa, però una mala comunicació pot impedir que un bon projecte arribi a materialitzar-se perquè no és capaç d’atreure l’interès dels que el poden fer possible amb el seu suport econòmic o tècnic. Això ho saben prou bé molts emprenedors que han de comunicar el seu projecte davant de potencials inversors, però de vegades s’oblida a empreses mitjanes i grans, on es treballa com si la innovació només fos cosa del departament d’R+D, quan, en realitat, la innovació és un procés de transformació global d’una companyia, i la comunicació, interna i externa, juga un paper clau en aquesta transformació des del seu inici.
Comunicar la innovació i per a la innovació ha de ser un procés participatiu i innovador en ell mateix. Totes les persones implicades o afectades pel projecte hi tenen un paper, i s’han d’explorar noves formes i mitjans d’explicar la nostra història i de fer-la arribar als públics clau en cada moment. Un factor essencial és que sigui un procés dinàmic i bidireccional, capaç d’anar incorporant les aportacions que generi el propi diàleg amb els stakeholders. Vista així, la comunicació ja no és allò que fa un equip d’especialistes quan els tècnics tenen llest un nou artefacte, la comunicació és com tot l’equip —tècnics i comunicadors junts— s’explica, explica i dialoga sobre la realitat i la necessitat d’aquesta innovació. ♦