Tot i que figurava a moltes travesses, al final cap científic vinculat al descobriment de la tècnica CRISPR/Cas d’edició genètica s’ha endut el Nobel de Medicina 2016, que ha estat atorgat al japonès Yoshinori Ohsumi, pels seus descobriments sobre els mecanismes de l’autofàgia.
Fa pocs dies, un diari espanyol entrevistava Francisco Martínez Mójica, un científic de la Universitat d’Alacant que va ser el primer en identificar i anomenar els CRISPR (de l’anglès clustered regularly interspaced short palindromic repeats), és a dir fragments d’ADN que contenen repeticions curtes de seqüències de bases separades regularment. Les investigacions de l’equip de Mójica van vincular, ja al final dels 90, els CRISPR amb el sistema immunitari d’organismes procariotes (bacteris i arquees) i van ser la base per desenvolupar el sistema conegut com CRISPR/Cas, emprat per a l’edició de gens (agregant, interrompent o canviant las seqüències de gens específics) i per a la regulació génica en diferents espècies. El nom de Martínez Mójica havia sonat insistentment en els darrers mesos com a possible receptor del Nobel, sobretot a Espanya, però a fora eren altres els noms que es barallaven.
Mójica va identificar els CRISPR, però han estat altres equips científics els que han fet possible desenvolupar la tècnica d’edició gènica —equips com els de Jennifer Doudna, de la Universitat de Califòrnia, i Emmanuelle Charpentier, de l’Institute Max Plank, que van descobrir la capacitat de la proteïna Cas9 de tallar les seqüències d’ADN que separen els CRISPR. Aquestes noves eines, que la MIT Tecnology Review ha anomenat “el major descobriment biotecnològic del segle”, semblen cridades a canviar radicalment àmbits com la medicina i l’agricultura i, en general, la nostra capacitat de produir i innovar a partir de la matèria viva. A diferència de l’enginyeria genètica clàssica, en la qual es modifica, per exemple, la resistència a una plaga d’una planta afegint-li un gen aliè, les tècniques CRISPR/Cas permeten potenciar un tret genètic o eliminar-lo només manipulant el material genètic del propi organisme sobre el qual s’actua, cosa que no només té un potencial científic extraordinari, sinó múltiples implicacions legals i regulatòries, que caldrà estudiar i desenvolupar.
Mentre per aquí especulàvem sobre qui s’enduria el Nobel, als Estats Units —país de gent pragmàtica— el Broad Institute del MIT (Boston) i l’investigador Feng Zhang s’han fet amb una patent per les aplicacions de la tècnica CRISPR que acaben de llicenciar a Monsanto, tot i que hi ha oberta una intensa batalla legal entre diversos centres europeus i americans que podria invalidar l’actual patent. Maxx Chatsko, de FOX Business, analitzava en un recent article com afectarà disposar d’aquesta tecnologia a la valoració financera de Monsanto i al seu projecte de fusió amb Bayer. CRISPR permetrà reduir dràsticament el temps i la inversió necessaris per crear una varietat vegetal modificada genèticament —que un estudi de 2011 calculava que costa al voltant de 136 milions de dòlars i 13 anys de temps— i accelerar la innovació pot incrementar exponencialment els beneficis. Davant del potencial de creixement que suposa CRISPR, Chatsko afirma que els 57.000 milions de dòlars en què s’ha valorat la compra de Monsanto per part de Bayer són per als seus inversors “un acord horrible”.
Els financers estimen el seu potencial econòmic mentre filòsofs i pensadors científics ens adverteixen de les disjuntives ètiques a les quals ens confronta l’ús de les tècniques CRISPR, especialment si aquestes s’arribessin a emprar per la modificació genètica d’embrions humans, cosa que per a César Nombela, catedràtic de Microbiologia i membro del Comitè de Bioètica d’Espanya, significaria “instrumentalitzar l’ésser humà, en contra de la seva dignitat”.
Aquest any no s’ha endut el Nobel, però segur que CRISPR serà focus d’una intensa atenció científica i social els propers anys. ♦