Som el que mengem (i el que van menjar les nostres mares)

Una de les dades que s’ha destacat de les comunicacions presentades a The Barcelona Debates on the Human Microbiome, les jornades desenvolupades la passada setmana a Cosmocaixa i organitzades per B·Debate i de les que ja havíem parlat fa uns dies, és l’avenç de les investigacions de l’equip de la doctora Kjersti M. Aagaard, del Baylor College of Medicine de Houston (Texas, EUA), sobre l’intercanvi microbià que es produeix entre mares i fills durant l’embaràs. Aagaard va ser la primera a demostrar que l’úter no era un entorn totalment estèril, com es creia, tot i que els nivells de microbiota detectats són molt més baixos que els de la saliva de la mare, per exemple.

Una de les conclusions a què porta aquesta línia de recerca és que la mare transmet el microbioma al fetus a través de la placenta durant l’embaràs i no al nadó en el moment del part, el que pot obrir en el futur opcions terapèutiques noves. Actualment, els estudis avancen cap a un terreny on es relacionen característiques específiques del microbioma infantil amb la possibilitat de desenvolupar  certes malalties —com va mostrar l’e studi presentat al debat barceloní pel doctor Stuart Turvey, de la Universitat de British Columbia (Vancouver, Canadà), que ha relacionat determinats desequilibris en el microbioma infantil amb la possibilitat de desenvolupar asma. Però els límits avui per avui són clars: podem relacionar estadísticament determinades alteracions del microbioma amb certes malalties, però encara falta molta recerca per poder establir relacions causals i poder així dissenyar estratègies terapèutiques que curin o evitin el desenvolupament de certes patologies reequilibrant el microbioma. 

Tanmateix, de la presentació d’Aagaard, a mi em van fascinar unes dades, que la premsa no ha comentat, sobre l’impacte que l’alimentació de la mare pot tenir no només sobre el microbioma dels fills, sinó fins i tot sobre el seu comportament a llarg termini. L’experiment s’ha fet amb simis, i ha demostrat que una dieta rica en greixos de la mare durant l’embaràs altera de forma permanent el microbioma de la seva descendència. Però no només això. Atès que els sistema gastrointestinal produeix el 80% de la serotonina —un neurotransmissor directament relacionat amb el benestar físic i psicològic—, l’alteració permanent del microbioma gastrointestinal acaba tenint efectes sobre el comportament dels fills d’aquesta mare alimentada amb una dieta rica en greixos (que l’experiment estableix mesurant la reacció dels simis davant de determinants estímuls relacionats amb el menjar). Per Aagaard, això demostra que la dieta de la mare no només altera l’epigenoma i el microbioma dels seus descendents, sinó també les seves actituds i, en conseqüència, la seva socialització. Som el que mengem, deien les àvies, però ara sabem que també som el que van menjar elles i les seves filles, les nostres mares, en un sentit més ampli del que ens havíem pensat.

Els estudis sobre el microbioma tenen aspectes fascinants, i obren noves opcions terapèutiques —com, per exemple, els fàrmacs basats en una conhort de microbis vius, com els que està a punt de portar a assaigs clínics l’empresa de Boston Vedanta Biosciences, fundada pel català Bernat Ollé, ponent també en aquest darrer B·Debate—, però sobretot un enorme camp per a la medicina preventiva. Quan siguem capaços d’establir clarament la relació causa-efecte entre una determinada alteració del microbioma i una malaltia i sapiguem revertir les causes dels canvis, podrem prevenir molt abans d’haver de curar. I podrem prevenir no només les nostres malalties, sinó també les de la nostra descendència.

La investigació del microbioma té també aspectes prosaics. Un, gens menor, si volem poder relacionar determinades alteracions del microbioma amb malalties específiques com el càncer, és la necessitat de recollir de forma sistemàtica i conservar adequadament mostres de microbiota gastrointestinal  —és a dir, de femta— de persones sanes i malaltes, que possibilitin estudis epidemiològics i comparatius. La comunicació de la doctora Rashmi Sinha, del National Cancer Institute de Washington (EUA), va abordar aquesta qüestió metodològica i els resultats de les proves realitzades pel seu equip per establir quin dels mètodes de conservació de mostres emprats garanteix els resultats analítics més acurats. Sinha va repassar les vinculacions que la recerca ha establert fins ara entre les infeccions per alguns bacteris, com l’Helicobacter pylori, i certs tipus de càncer. Són relacions paradoxals, perquè mentre es creu que l’H. pylori pot propiciar el desenvolupament d’adenocarcinomes gàstrics, hi ha indicis que la seva presència pot reduir el risc de desenvolupar adenocarcinomes esofàgics. L’única forma d’avançar consistentment en aquesta recerca és disposar de moltes més dades —moltes més mostres— que permetin relacionar els canvis en el microbioma i l’evolució de les malalties.

Ara sabem que cadascú de nosaltres és un ecosistema complet, l’equilibri del quals és essencial per a una vida sana. Com deia el subtítol del simposi —From microbes to therapeutics— els microorganismes que composen el nostre microbioma poden tenir la clau per curar malalties avui incurables i convertir-se en les medicines del futur. ♦

 

Deixa un comentari