Imprimir la vida

La impressió 3D se’m revela, de sobte, com un singular punt de trobada entre la vida i la producció industrial. Un espai on adquireixen tot el sentit paraules i conceptes com regeneració, biomaterials, sostenibilitat, personalització, reciclatge, salut, adaptabilitat, modelització, pròtesi, cooperació…

Òbviament, influeixen en aquesta percepció les presentacions que he vist a la recent sessió Healthcare (22 de juny) de la nova fira IN(3D)USTRY, que ha posat en marxa Fira de Barcelona, amb la col·laboració de FAB City Research Laboratory i el suport d’una quinzena d’institucions, públiques i privades.  Unes presentacions que, molt oportunament, van anar in crescendo a mesura que avançaven les exposicions, partint de la realitat d’unes xifres globals ja considerables d’ús de tècniques d’impressió 3D en la producció d’implants dentals, dispositius auditius (més de 16 milions en els darrers 10 anys) i pròtesis i aparells ortopèdics (Lee Dockstader, d’HP) per portar-nos quasi al terreny de la ciència-ficció, de la mà dels bioprinters de l’Institut d’Engineria Biomèdica de Catalunya (IBEC), que, com va explicar el doctor Josep Samitier, està investigant als seus laboratoris la possibilitat d’imprimir teixits vius i, fins i tot, òrgans humans —mitjançant la combinació de materials sintètics de suport  i cèl·lules humanes—, que puguin ser implantats en persones que pateixin traumatismes o malformacions.

Avinent
Pròtesis produïdes per Avinent Digital Health amb tècniques 3D.

Entre aquests dos extrems, vam poder veure com les tècniques de manufactura aditiva i avançada permeten accelerar, abaratir i, sobretot, personalitzar des d’órtesis de remodelació cranial (Jiri RosickyInvent Medical Group) fins a aparells auditius que esdevenen pràcticament invisibles integrats dins de l’orella per a la qual s’han dissenyat i produït a mida, amb materials més flexibles, més lleugers i molt més agradables per a l’usuari (Antonio Di Lorenzo, GAES).

El treball conjunt de metges i enginyers, i les tècniques de manufactura avançada d’alta precisió —com l’ús de làsers sobre llits de pols de metall—, permeten que una empresa com Avinent, especialitzada en implants dentals, estigui desenvolupant noves línies de treball, com la producció de pròtesis de titani per a cirurgia reparadora cráneo-encefàlica i maxilofacial (Avinent Digital Health).

Més enllà de la imparable millora de les tècniques de fabricació avançada, són, d’una banda, els escànners d’alta precisió i, de l’altra, el desenvolupament dels programes de disseny i modelització 3D el que està permetent una autèntica revolució als quiròfans. A la sessió de dijous, Albert Giralt, d’Avinent, mostrava un estudi de cas on ha estat possible una cirurgia reconstructiva, mitjançant la producció de la pròtesi d’una mandíbula, per a una persona que tenia una deformació congènita; és a dir, no s’ha replicat una estructura pre-existent, sinó que s’ha dissenyat de nou, a partir de l’estructura òssia de la resta del cap.

831703
El PalJoc (HSJD) es produeix amb impressió 3D.

Tanmateix, el repte és —advertia Giralt en el debat posterior— que la professió mèdica s’obri a aquestes innovacions (això, ara per ara, no és obvi) i treballi, colze amb colze, amb els enginyers per superar els colls d’ampolla que ara es plantegen en l’aplicació d’aquestes tècniques als hospitals. Aquests, com explicava Arnau Valls, de l’Hospital Sant Joan de Déu (HSJD), són els llargs temps que encara requereix l’obtenció de models computacionals en 3D dels òrgans i estructures del cos humà, la limitació de biomaterials disponibles i els aspectes regulatoris i d’estandardització. L’HSJD empra, sobretot, la impressió 3D per a la planificació de cirurgies complexes (cirurgia oncològica pediàtrica, cirurgia maxilofacial), però també l’ha aplicat per a la producció d’una pròtesi reconstructiva d’una orella o per a la fabricació del seu PalJoc, un suport per a degotadors especialment dissenyat per fer més agradable l’estada dels nens a l’hospital, i que pel tipus de materials emprats i les curtes sèries produïdes es beneficia especialment de les tècniques 3D.

Tots els ponents de la sessió Healthcare coincidien que la impressió 3D i les tècniques associades suposen una autèntica revolució en l’àmbit mèdic que requereix una permanent posada al dia de les empreses (“Si no ens actualitzem constantment, en cinc anys ens podem trobar fora del mercat”, afirmava Joan Golobart, d’Odontecnic) i que ens porta, poc a poc però ineluctablement, cap a una medicina personalitzada (Josep Samitier), que, a més, té la possibilitat d’aportar de forma quasi immediata estalvis de temps i de costos.

Un exemple d’aquests potencials estalvis és el sistema de producció de fèrules personalitzades per a la immobilització de fractures òssies de l’empresa navarresa Exovite, del que ja havíem parlat en una entrada anterior i que va rebre el premi de salut dins de l’apartat Call for Best Solutions dels primers IN(3D)USTRY Awards, lliurats en el marc de la nova fira. Un escànner 3D permet captar els detalls del pacient i el software i la impressora 3D permeten dissenyar i produir una fèrula totalment personalitzada en menys de 10 minuts. Tot i que la tecnologia i els materials són, d’entrada, més cars que el guix tradicional, l’estalvi en temps i personal és enorme, i la comoditat per al pacient s’incrementa exponencialment.

Sostenibilitat i economia circular

Però les connexions de la impressió 3D amb la vida van molt més enllà de la salut. La possibilitat d’ajustar la producció a la demanda pot reduir el consum de matèries primeres, però també la nostra petjada de carboni, tot reduint l’impacte dels transports internacionals, per fer un món més sostenible. Els tiratges ajustats a consum redueixen també el volum de residus generats per la indústria i faciliten la seva reutilització. La fabricació digital també facilita treballar amb compostos de base biològica —fusta, per exemple—, sovint procedents del reciclatge, que garanteixen un cicle de vida més net i sostenible.

Tots aquests són aspectes que es van tractar a la sessió Made Again in the FabCity Panel i són inquietuds creixents entre les joves generacions de dissenyadors i els gestors urbans, que s’enfronten al repte d’impulsar alhora la innovació i la sostenibilitat. El Fab City Whitepaper és un bon resum d’aquest moviment transformador, que va molt més enllà de la producció, però que sens dubte es beneficia d’aquests sistemes de fabricació avançada.

 

Deixa un comentari