Informe Biocat 2015

Reconec que parlant de l’Informe Biocat 2015 no sóc equànime, perquè he estat part de l’equip gestor dels continguts i, per tant, estic segura que aporta la millor informació disponible sobre el sector de les ciències de la vida a Catalunya. En concret, he estat la autora del capítol La BioRegió: El sector català de les ciències de la vida i de la salut. Situació i anàlisi, a partir de les dades que de forma sistemàtica i rigurosa recull l’equip de Gestió del Coneixement de Biocat.

A diferència d’altres estudis, que es basen en enquestes més o menys extenses —com van ser, de fet, les dues primeres edicions, 2009 i 2011, de l’Informe Biocat, o com és l’Informe Asebio, que explota les dades de l’INE—, des de l’edició de 2013 el gruix de les dades que analitza Biocat procedeixen del seu Directori, una eina que s’actualitza de forma permanent, no només amb la informació que aporten periòdicament les empreses i entitats registrades, sinó també mitjançant una feina continuada com a observatori, que recull de forma sistemàtica informació financera, de productes i, el més important, de noves tendències.

Aquest últim punt explica algunes de les dades més significatives que aporta l’Informe Biocat 2015, com el salt quantitatiu i qualitatiu en el nombre d’empreses actives a la BioRegió, que el nou informe situa en 734 companyies, enfront de les 512 registrades el 2013. Aquest creixement s’explica per la creació de noves empreses75 en el període 2013-2015—, però també per la incorporació al sector de moltes empreses de serveis que abans no treballaven en aquest àmbit i per la incorporació al Directori Biocat d’un gruix significatiu d’empreses de tecnologies mèdiques, amb especial rellevància de les de digital health.

Com va destacar el director de Biocat, Albert Barberà, en la presentació de l’Informe, aquesta xifra situa Catalunya “entre els 4 països europeus amb més empreses del sector salut per habitant”. Un conjunt d’empreses que facturen més de 14.300 milions d’euros —el 7% del PIB català— i que ocupen més de 42.000 treballadors. Tot i que la gran majoria d’aquestes companyies són pimes (88%), l’Informe subratlla una tendència positiva al creixement, ja que en el període analitzat s’ha reduït el nombre de microempreses (menys de 10 treballadors) i s’ha multiplicat per dos el nombre d’empreses mitjanes (entre 50 i 250 treballadors i una facturació anual entre 10 i 50 milions d’euros), que ara ja són el 22% de les companyies de la BioRegió.

En la presentació —presidida per Carles Puigdemont, president de la Generalitat, i que va comptar també amb una conferència d’Ella Korets-Smith, directora executiva de TO Health!, el bioclúster de Toronto — no es va esmentar una dada que a mi em va semblar especialment interessant quan treballava en el text de l’Informe i que és la resiliència del projectes innovadors sorgits a la BioRegió: de les 337 empreses creades en el període 2005-2015 només s’han extingit 30 projectes —un 9%—, mentre que la “mortalitat” de les empreses innovadores a Espanya i a Catalunya, segons diversos estudis, s’apropa al 50%.

Una altra dada positiva que destaca l’Informe és l’augment de les inversions en les empreses del sector de ciències de la vida, que en el període 2013-2015 han captat més de 100 milions d’euros, amb grans operacions com les protagonitzades per Oryzon, Minoryx Therapeutics o Palo Biopharma.

Més enllà d’aquests gran trets, l’Informe analitza amb detall la tipologia de les 734 companyies de la BioRegió (de les quals 221 són biotecnològiques, 46 farmacèutiques i 94 fan R+D en tecnologies mèdiques), les diferents activitats que duen a terme (des de serveis especialitzats de recerca en bioinformàtica o seqüenciació genòmica fins al disseny de noves molècules o d’apps per a la monitorització de la salut), les àrees terapèutiques en les quals treballen, el tipus de productes que porten al mercat, el pipeline de les biotec o el grau d’internacionalització de les companyies i en quins mercats s’han introduït.

L’Informe Biocat 2015 posa també de relleu l’excel·lència científica de Catalunya, que en l’àmbit de ciències de la vida se centra en l’activitat de 89 entitats —centres de recerca (41), hospitals universitaris (15), universitats (11), parcs científics (13), centres tecnològics (7) i grans infraestructures (2)— i que es singularitza amb alguns indicadors clau:

  • Catalunya ha rebut el 53% de tots els grants que l’European Research Council (ERC) ha atorgat a l’Estat espanyol.
  • Amb 27 ERC grants per milió d’habitants, Catalunya se situa en 4a posició de l’Espai Europeu de Recerca i en 2a posició de la UE.
  • Les publicacions sobre ciències de la vida i de la salut a Catalunya han crescut un 168% entre 2000 i 2015 i suposen el 3,15% de la producció científica europea i el 29% de la producció científica espanyola en aquest àmbit.
  • Catalunya ha rebut 226,8 M€ en els dos primers anys del programa H2020, que la situen en 4a posició d’Europa en fons per habitant.

Reptes

A més d’aportar tots aquests indicadors, la publicació i presentació de l’Informe posen sobre la taula els principals reptes que enfronta el sector life sciences a Catalunya. El primer que destacava el director de Biocat és la transferència tecnològica pendent:  “Hi continua havent una desconnexió entre mercat i recerca, i un gap massa gran entre els nostres indicadors d’excel·lència científica i els d’innovació: la BioRegió no té un problema de ciència, té un problema de transferència.”

El segon gran repte és revertir la caiguda de la inversió pública i privada en R+D  que en el període 2009-2014 s’ha reduït entre un 13% (empreses) i un 3,7% (Administració). En especial, caldria aconseguir que la inversió de les empreses, que a Espanya s’ha mogut històricament al voltant del 45% de tota la despesa en R+D —i un parell de punts per sobre, a Catalunya— se situï en els nivells dels països més innovadors, on el sector privat contribueix amb quasi un 60% de la despesa total en R+D.

Possiblement, una resposta adequada al tercer repte —millorar l’accés de les empreses al capital financer— contribuiria de manera efectiva a augmentar la inversió en R+D. Les eines que planteja Biocat són diverses i no per conegudes menys vàlides:  “Hem d’aconseguir vehicles de finançament per desenvolupar proof of concept; ampliar el pool d’inversors; atraure més capital privat internacional; i disposar dels mecanismes legals per incentivar una cultura de filantropia, entre altres mesures”, va assenyalar Albert Barberà.

Una lectura atenta de l’Informe Biocat 2015, que es presenta en un atractiu format digital, en català, castellà i anglès (amb versió descarregable en pdf), dóna una mesura molt exacta de les fites assolides malgrat aquestes limitacions —especialment a través dels 20 casos d’èxit seleccionats—, però també permet albirar les tendències de futur de la mà dels articles de diversos especialistes que ens parlen de la convergència de farmesbiotecs (Ignasi Biosca), de la recerca clínica com a eina per capturar valor per als pacients (Gemma Estrada), de com està canviant la indústria tecmed europea (Thomas Klein), de l’atractiu de la BioRegió per als inversors internacionals (Guy Nohra), de digital health (Tamer Shahin) i d’innovació disruptiva en salut (Bertalan Meskó). Un conjunt d’articles imprescindibles per entendre cap a on va un dels sectors més dinàmics de l’economia a escala mundial i on queda clar que Catalunya té molt  a dir. ♦

 

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s