Posar el pacient al centre

A rel de les informacions aparegudes aquests dies sobre els suposats favors intercanviats entre Tim Kaine, el candidat demòcrata a la vicepresidència dels EUA en el ticket de Hillary Clinton, i la farmacèutica israeliana TEVA, m’he assabentat que aquesta companyia acaba de ser admesa com a membre de la Pharmaceutical Research and Manufacturers of America (PhRMA).

L’admissió d’una empresa especialitzada en la producció de genèrics ha causat malestar entre alguns membres de l’organització patronal, productors de medicaments originals. Tanmateix, la PhRMA argumenta que els nous membres —juntament amb TEVA s’han incorporat a la patronal Alexion, AMAG, Horizon i Jazz,  productors de medicaments orfes i d’specialty drugs— contribuiran a l’esforç col·lectiu d’adreçar el problema dels costos amb una visió holística, tot promovent “polítiques centrades en el pacient”.

No està molt clar que la presència a la patronal d’un fabricant de genèrics, encara que sigui el més important del món, pugui donar un tomb a la desfermada escalada de preus que han patit als EUA, durant els dos darrers anys, alguns medicaments orfes o fàrmacs amb poques o cap alternativa al mercat. Hi ha hagut en aquest sentit uns quants casos sonats: Mallinckrodt, que l’any passat va augmentar un 2.000% el preu del seu medicament Synacthen, per a un tipus d’epilepsia infantil, argumentant que l’havia estat venent per sota del seu cost; Turing Pharmaceuticals, fundada el febrer de 2015 per Martin Shkrelidetingut per frau i cessat com a CEO de la companyia el passat desembre—, que va comprar un fàrmac per a la toxoplasmosi amb més de 63 anys d’antiguitat, Daraprim, i en va multiplicar el preu un 5.000% (de 13,5 a 750 dòlars per pastilla); el 2014, quan el mateix Martin Shkreli n’era el CEO, Retrophin va incrementar un 2.000% el preu d’un vell medicament orfe, Thiola, per a una rara afecció de ronyó; Valeant, per la seva banda, va provocar la indignació de milers de pacients de la poc comuna però devastadora malaltia de Wilson —que fa que s’acumuli coure als teixits— quan va augmentar un 2.600% el preu dels dos únics fàrmacs per tractar-la.

grafic_bloomberg_charities-copayLes peculiaritats del sistema de salut nord-americà, amb un mercat de medicaments on els preus els fixen exclusivament l’oferta i la demanda, expliquen en part aquestes situacions extremes. Però molts observadors es pregunten fins a quin punt han contribuït a aquesta tendència alcista les entitats non-profit privades que ajuden a milions de pacients a cobrir una part dels costos dels medicaments (la resta la reben de Medicare).

Un extens i detallat reportatge publicat el maig passat a Bloomberg informava que les set principals organitzacions sense ànim de lucre dedicades a aquesta activitat (vegeu el gràfic) reben més de 1.000 milions de dòlars de les farmacèutiques que després es beneficien de la compra de medicaments que les non-profit subvencionen. Hi ha indicis que els pacients a qui s’ha prescrit fàrmacs de les empreses donants passen per davant dels que prenen medicaments d’altres companyies i, al final, l’impacte de les desorbitades pujades de preus l’absorbeix Medicare.

La col·laboració econòmica amb aquest tipus d’organitzacions —que es beneficia d’importants desgravacions fiscals— ha substituït les tradicionals donacions de medicaments (compassionate drugs) que feien les farmacèutiques a pacients que no podien adquirir-los. Alguna d’aquestes organitzacions —Good Days, abans anomenada Chronic Disease Fund— havia arribat a publicar en un vell fulletó promocional que les donacions a les entitats de co-pagament podien arribar a ser “més rendibles que moltes operacions comercials”, mentre que Dana Kuhn, fundador de PSI (Patient Services Inc.) i un dels executius més ben pagats d’aquestes organitzacions —el seu sou supera els 500.000 dòlars anuals i és copropietari d’una empresa que presta serveis de màrqueting a PSI—, havia escrit “we provide a way for pharmaceutical companies to turn their ‘free product’ programs into revenue by finding long-term reimbursement solutions”.

L’escàndol generat per les esmentades escalades de preus de medicaments als EUA ha concentrat el focus mediàtic sobre aquestes organitzacions i aquests textos han desaparegut de webs i brochures. Un escàndol que posa en evidència el gran repte ètic i polític a què s’enfronten els nord-americans per aconseguir un sistema de salut més equitatiu on realment el pacient sigui el centre i les biofarmacèutiques que inverteixen en R&D per trobar solucions a necessitats no cobertes puguin obtenir un reemborsament just, però on no hi hagi espai per pràctiques especulatives i abusives.

Davant d’aquest panorama, els 12.000 dòlars que TEVA va pagar el 2006 per convidar el llavors governador de Virginia, Tim Kaine, a una convenció a Aspen, amb l’objectiu d’afavorir la seva defensa dels genèrics com a solució per abaratir el pressupost de Medicare (xifra i fets que es coneixen perquè estan publicats a les memòries públiques del govern estatal) no sembla que pugui justificar l’escàndol que el Partir Republicà ha manifestat. A Donald Trump li ha faltat temps per motejar-lo com a “Corrupt Kaine”, però no és amb escarafalls d’aquesta mena que s’adrecen els autèntics problemes. ♦

 

 

Deixa un comentari